Capa 1.

L'any 2003 va fer cent anys de la mort de Terenci Thos.

Per commemorar-ho, una sèrie d'entitats mataronines va organitzar tot ple d'actes per donar a conèixer aquest personatge poc conegut a la ciutat, actes que van tenir un gran ressò ciutadà.

El nostre institut, que porta el seu nom, va participar en aquestes activitats i ara us volem donar a conèixer qui era aquest personatge il·lustre.

Terenci Thos va néixer a Mataró l'1 de setembre de 1841. Va estudiar a l'escola Pia de Santa Anna de Mataró i després a la universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Dret i Filosofia i Lletres. Després va fer el doctorat en Filosofia i Lletres a Madrid i també va fer el doctorat en Dret.

Viu a l'època de la Renaixença, quan a Catalunya es desperta la consciència nacional i s'inicien les reivindicacions culturals i polítiques, demanant al govern central de Madrid més autonomia política.

Per reivindicar l'ús del català es comencen a fer els Jocs Florals, concursos literaris en català, i Terenci Thos té el seu primer èxit literari en els Jocs del 1862.

El 1863 entra a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, alhora que exerceix com a advocat, activitat que farà tota la vida. Des del 1864 col·labora al Diario de Barcelona, i més endavant col·laborarà en el Diari de Mataró, on s'encarrega d'una secció, "La Fulla catalanista", on ell i companys seus van plantejant el seu ideari catalanista.
El 1866 publica la que serà la seva obra literària més important, "Lo llibre de la infantesa. Rondallari català" i continua fent d'articulista i reprèn la seva extensa obra poètica, per la qual el 1887 obtindrà el títol de Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals.

També va ser molts anys professor i vicedirector de l'escola Valldemia de Mataró, on dirigia el butlletí. El 1876 començarà a exercir de catedràtic de l'assignatura de legislació industrial a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. En el vessant polític, entre 1877 i 1880 Thos és diputat provincial pel districte de Mataró i el 1892 serà un dels membres de l'Assemblea catalanista de Manresa, on es van redactar les Bases de Manresa, document que ha servit fins avui com a base del que ha de ser el funcionament polític de Catalunya. La seva activitat política la va desenvolupar sempre dins del partit conservador.
Capa 2.

Capa 3.